La veu del petit comerç

Aquesta és la segona temporada que col·laboro amb el programa de Ràdio Bisbal “El Magazine” on realitzo petites entrevistes/xerrades amb personatges del món del comerç local a la Bisbal d’Empordà. Amb aquestes entrevistes vull donar veu al petit comerciant per conèixer la seva opinió sobre l’activitat econòmica bisbalenca. La seva experiència i pensaments són els que donen la visió més realista del que passa al comerç local.

Biografia de l’Antonia Roig

La primera entrevista que he realitzat aquesta temporada va ser amb la Sra. Antonia Roig, prestigiosa ceramista establerta a la Bisbal amb la marca “Rogenca” que enguany ha celebrat els seus 40 anys d’ofici ceramista.

L’Antonia té un estil ceramista completament diferent del tradicional, ella crea peça de gres/porcellana refractari d’alta temperatura que li permet investigar més, és més resistent i se sent més còmode per treballar.

Inicia els seus estudis ceramistes a l’Escola Massana de Barcelona i en acabar crea el seu propi taller durant 5 anys al barri d’Horta. La seva vida empordanesa comença l’any 1978, quan es trasllada a Ullastret on va obrir un taller-botiga i per comercialitzar més professionalment la seva ceràmica s’instal·la a l’Aigüeta amb botiga pròpia l’any 82. Actualment podeu trobar la seva botiga al Passeig Marimon Asprer 4.

Exposició “40 graons ceràmics”

Amb motiu dels seus 40 anys de professió va crear l’exposició “40 graons ceràmics”. Acte realitzat al centre d’Artesania de Catalunya de Barcelona del 6/9/14 al 9/11/14. Una exposició on intenta resumir els seus 40 anys d’ofici, una aturada per reflexionar i gaudir de l’experiència adquirida. Mostra peces claus com graons on hi ha personatges que baixen, s’assenten, mediten, xerren que signifiquen la visió de l’Antonia, i altres com bols, caixes, plafons i plats.

Museu de la ceràmica

Durant l’entrevista l’Antonia reclama l’obertura del museu de la ceràmica de la bisbal d’Empordà, ja que hi ha un grup emergent de ceramistes joves bisbalencs que volen potenciar aquest espai per reclamar la capitalitat ceramista de la bisbal. Ella reivindica que la bisbal ha de respirar cultura ceramista, que no només se centri en la zona comercial de l’Aigüeta, en cada racó de la ciutat s’hauria de palpar aquesta tradició. L’obertura del museu hauria d’incloure una botiga on tots els ceramistes tinguessin el seu espai, s’hi haurien de realitzar taules rodones, debats, sowrooms. S’ha d’aconseguir que la bisbal mostri que té motius suficients per cridar l’atenció.

Administració local

Segons l’Antonia l’administració local ha de potenciar més la cultura ceramista. Es felicita per la creació de la marca Ceràmica de la Bisbal, encara que creu que l’administració no ha tingut en compte l’opinió i les idees dels ceramistes. Els professionals del sector poden aportar moltes idees, opinions, experiència que faria de la marca un fet més cultural i menys comercial.

Felicita a l’Ajuntament de la Bisbal per la recuperació del “Tastaolletes” i de la Fira Artesana, ja que amb això han obert vies de comunicació i treball amb els ceramistes que no estan adscrits a la marca “Ceràmica de la Bisbal”. Critica però, el temps amb què l’Ajuntament prepara aquests actes, els professionals del sector necessiten més temps per a la preparació de peces originals i l’administració sembla que no ho té en compte.

També en comenta que finalment s’ha realitzat un concurs per incloure una figura ceràmica al carrer Valls, on el guanyador ha estat “Ceràmiques Ferres”. Actes com aquests són els que potencien la cultura ceramista.

L’Aigüeta

Durant 28 anys l’Antonia ha tingut botiga a la zona comercial de l’Agüeta on hi va començar amb moltes ganes, però ha acabat una mica desencantada. Ella volia una zona més corporativa, una imatge de l’avinguda més homogènia, integradora de la ceràmica, però finalment s’ha introduït comerç que no té res a veure amb la ceràmica (perruqueries, “xinos”, botigues de 2ª mà....). Critica que l’administració potencia més la vida econòmica/comercial que no pas la cultural. L’Antonia creu que l’Aigüeta hauria de ser un passeig, un bulevard i no un vial de circulació.

Futur

Actualment només aguanten les botiges ceramistes tradicionals, els que no paguen lloguers, els mig jubilats. La gent jove no obre botigues perquè l’entorn no acompanya.

Existeix gent jove molt preparada, però no poden lluitar amb els preus de les grans empreses, si s’abarateix el producte també es minva la qualitat. És per això que l’Antonia creu que el futur és la creació de ceràmica original, exclusiva, que valori més la qualitat que el preu. El públic que sen va a Ikea a comprar no és un públic objectiu pel ceramista.

Segons l’Antonia serà un futur difícil, però ella està il·lusionada i creu que els professionals emergents tiraran endavant per posicionar a la bisbal com a capital cultural de la ceràmica.