L'atur com a oportunitat

L'atur com a oportunitat

(Post publicat a mesquemares el dia 15 de novembre de 2014)

L'ocupació compleix importants funcions psicològiques i socials. En primer lloc, la retribució econòmica confereix seguretat material, és una mesura del reconeixement a l'activitat desenvolupada i determina la posició social de la persona.




Al mateix temps, l'ocupació forma part de la nostra identitat; al costat del nostre nom, sexe, edat, habitualment esmentem la nostra ocupació com a element que defineix qui som.


L'ocupació organitza l'ús del nostre temps al llarg de la major part de la nostra vida. Administrem les hores, dies, mesos i anys segons l'horari de treball.

L'ocupació també condiciona la nostra relació amb els altres en l'àmbit de parella, família i societat.

D'aquí que la pèrdua de l'ocupació sigui un fet profund impacte psicològic, encara en casos en què el suport material estigués garantit a través d'altres mitjans.




La situació d'atur és una de les principals causes d'estrès, i pot generar ansietat, irritabilitat, alteracions del son, de la conducta alimentària, de la vida sexual, així com produir trastorns psicosomàtics, principalment cardiovasculars i digestius.

Per combatre totes aquestes possibles afectacions l’eina que estic comprovant que és més efectiva és trobar un espai d'escolta on la persona pot parlar lliurement i interrogar-se sobre la seva actitud davant del canvi i les pèrdues, els seus interessos, coneixements i habilitats, les seves experiències passades i el seu desig. Trobar aquest espai és el més complicat, pots trobar-lo en la família, amics o buscar un professional. Tant la família com els amics et poden ajudar a trobar la motivació per buscar feina, és una tasca difícil i moltes vegades, pots entrar en una espiral de desmotivació molt difícil de superar.








Tal com diuen els “Mojinos Ezcocios”: “Mañana mismo me pongo a buscar trabajo, y si no me pongo mañana, me pongo el lunes, que mañana es domingo.” Com menys facis menys voldràs fer entrant així en una espiral d'inactivitat, i us ho dic per experiència.

Cerca i descobreix contínuament les activitats i temes que t'interessen, i converteix en objectius: realitzar cursos de formació relacionats amb els teus objectius professionals, sense caure en pèrdua de temps; convertir la teva recerca de feina en una contínua superació de proves i activitats concretes a realitzar; especialitzar contínuament, llegint un article en anglès cada setmana, aprenent una nova aplicació o utilitat informàtica al mes, etc; i valorar la possibilitat de muntar la teva pròpia empresa i de desenvolupar altres alternatives professionals. 






En resum, quedar-se a l’atur és una gran patacada emocional, però es pot superar, existeixen casos cada dia, no hem de pensar que el que ens ha passat a nosaltres és una desgràcia. El procés és complicat i crec que s’han de passar diverses fases, assimilar la situació, explicar-la a la gent que ens envolta, assumir la nova situació i encarrilar el futur.

Hem de pensar que els aturats tenim una nova oportunitat professional que molts treballadors en actiu voldrien tenir. Busquem nous objectius, canvis de vida, nous reptes i noves il·lusions són el que ens faran sortir de l’autocompassió negativa. El temps que es tarda en aquest procés és molt difícil de quantificar, esperem que sigui el més curt possible.






I per últim recordeu una cosa, explicar el nostres sentiments és una de les coses més importants per avançar en el procés. A alguns potser us costarà fer-ho amb la família, però hi ha altres opcions, segur que tenir algun amic prop de vosaltres disposat a escoltar-vos.

Comentaris