El dia 22 de novembre, dins la meva secció el Magazine de Radio Bisbal, vaig tenir el privilegi de poder escolar la veu de l’experiència del sr. Robert Vilà Farreny un emblema bisbalenc amb un carisma únic. Els que hem tractat amb el Robert sabem que és una persona intel·ligent, amable, oberta, una d’aquelles persones que mai et cansaries d’escoltar.
Juntament amb el seu fill Marc Vila són titular de la Drogueria Farreny.
El 1875, segons el boca-orella familiar, i el 1880 segons el llibre de matrícula de l’Ajuntament es funda la botiga. El seu fundador va ser Ramon Farreny Iglesias d’origen igualadí, que va venir a treballar a la Bisbal.
Ben aviat es va plantar com a botiguer i va fundar “La fidelidad”, on despatxava queviures, licors, colonials, pintures i sobretot pastisseria elaborada per ell mateix i els seus treballadors, En l’entorn de la plaça era un tipus de negoci molt recurrent, per això encara perdura la tradició pastissera a la bisbal.
El seu fill i successor, Enric Farreny Rulduà, va continuar el negoci essent-ne titular la seva mare vídua, fins que amb la seva majoria d’edat en va ser el responsable fins que va faltar l’any 1986. Més tard les seves filles Dolors amb el seu marit Robert Vilà Martí i Montserrat van anar davant del negoci.
La quarta i cinquena generació són les que fan que la botiga pugui obrir la porta avui encara cada dia i estigui en plena activitat. Així que, en Robert Vilà Farreny, amb l’ajuda de la seva muller Josepa Maria Salvà Muñoz i el seu fill Marc Vilà Salvà, que n’ha de ser el successor, són els actuals titulars del negoci.
Són al carrer de la Riera número 7 de La Bisbal d’Empordà, en una botiga d’embolcall centenari però d’esperit obert a la modernitat.
La memòria d’en Robert és una font inesgotable d’anècdotes, algunes que ha explicat són:
Cada racó de Can Farreny amaga alguna història, existeix una part del local anomenat el planxador: on les ties-besàvies planxaven roba, en l’actualitat hi tenen les pintures. Un altre racó s’anomena Ca la maria per una botiga de carn que antigament ocupava l’espai, el magatzem també li diuen ca la pietat en memòria d’una perruqueria.
L’any 1906 un gran foc va afectar la botiga, a l’aparador hi havia productes per a l’agricultura i uns àcids van reaccionar amb la calor de l’estiu, el mobiliari modernista es va cremar. Amb motiu de les destrosses es va refer la botiga i es va fer amb estil Deco amb pinzellades de modernisme, igual que la façana, feta amb estuc a la calç. Amb el anys s’ha construït el magatzem de davant amb el mateix estil.
En la gran varietat d’objectes que en Robert guarda, en conserva un de molt especial, una atxa: ciri amb 4 candeles entortolligades que formen l’atxa. No es venien, les tenien en dipòsit per les processons, les llogaven, ho apuntaven en una llibreta, nom i pes. i segons el que s’havia gastat es cobrava, així no es malgastava res, ningú no pagava de més, l’inici de la sostenibilitat. Un altre objecte que en Robert conserva són targetes de racionament i també a través de la parròquia distribuïen aliments bàsics a la població.
A can Farreny fins fa uns 15 anys encara venien petroli. Arribava en bidons a qualsevol hora i s’emmagatzemava rere botiga. La venta de petroli és un exemple clar de la filosofia de la botiga: cobrir les necessitats de la ciutadania. Segons el moment històric, la família Farreny s’adaptava a les demandes de la població, oferint els productes que la gent necessitava. Fins i tot l’avi d’en Robert va treballar il·legalment!!!, va vendre pedres de metxers d’una manera il·legal, ja que estaven molt controlades, fins que hi va anar la guàrdia civil.
En Robert ens recorda que a Can Farreny arribaven garrafes de 50 litres de vidre amb àcid nítric que arribaven amb el Tren Petit i les descarregava el carro del Moratell, pesaven 80-90kg i es descarregaven i es traslladaven a pes. Una altra lliçó de sostenibilitat, tot es traslladava a pes i amb corrioles, de les que encara en conserven 7.
Originàriament la botiga oferia principalment pastisseria, disposaven d’un obrador propi situat al tercer pis, des de la botiga amb un telèfon de tub i embut sol·licitaven els productes a l’obrador i els baixaven amb una corriola. Amb la guerra es deixa la pastisseria per vendre pa. El pagès portava la farina i se li pagava amb pa. Els queviures van evolucionar fins a la drogueria actual.
Can Farreny i en Robert guarden una història que crec que s’ha de perdurar en el temps, records, anècdotes, antiguitats, etc, com una mesura de terrissa de l’any 1710, trobada sota terra de l’actual magatzem. Tenen un llibre de memòries fins a l’actualitat, amb el dia a dia, de la vida familiar de Çan Farreny 4 generacions.
És per això que en Robert ens comenta que existeix el projecte d’una pàgina web i d’un museu on exposar aquesta petita part de l’història bisbalenca. Esperem que es faci realitat.
Recepta màgica per sobreviure més de 100 anys.
Segons en Robert hi ha casualitat i causalitat. La casualitat: a cada generació hi ha hagut algú que ha volgut continuar. Causalitat: treballar amb ganes, bon humor, constància, puntualitat, bon tracte, no tenir mai un no. Això fa que amb el temps un negoci es consolidi. Ganes de ser botiguer més que comerciant, voler formar part del teixit social de la població, col·laborar en associacions, amb altruisme. Aquest són els secrets principals.
L’actualitat del comerç bisbalenc:
És molt petit, molt local. A Can Farreny però arriba gent de molt lluny perquè tenen productes exclusius, però generalment el comerç de la bisbal no atreu gent de fora. El comerç local es troba amb moltes traves, a la bisbal si hi ha algun comerç rellevant al voltant se’n hi posen més. S’han d’intentar obrir a través de les noves tecnologies, pàgines web i botigues on line amb una base solida.
Futur comerç local:
En Robert ens diu que s’ha de ser optimista i creure que hi ha futur, hem d’evitar la frase "anem malament", típicament utilitzada pels comerciants bisbalencs.
Consells per a emprenedors:
Treballar amb la forma de David i Goliat. Tenir més enginy que força, tenir més ganes de treballar que lamentacions, posar-hi el coll, treballar molt, molt calculat, preveure, estimular i quan et canses tornar-hi amb més ganes.
Aquesta entrevista ha estat molt especial per a mi, pel respecte i admiració que em porta una figura com la d’en Robert Vilà. Parlar amb ell em fa adonar que estem envolats de saviesa desaprofitada, consells que es poden adaptar actualment. Espero compartir moltes més estones i anècdotes amb en Robert.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada